Pre- estrena de l'obra Antígona de Sòfocles. Interpretada pel grup de teatre de l'IES Moianès. http://www.facebook.com/events/397506420289842/
Direcció: Sílvia Martín
Dia 4 de maig a les 20 h al pati de l'Ateneu. Entrada lliure.
Durada: 35 min
L'origen del drama és una guerra en la qual s’enfronten dos germans, Eteocles i Polínice, per el domini de la ciutat de Tebas. En la lluita final es donen mort un a mans de l’altre.
El nou amo de Tebas, Creont, oncle dels dos germans, ordena que el cadàver del cap de l'exercit derrotat, Polínice, quedi sense enterrar, i en canvi es facin els honors al cadàver de Eteocles.
Tant sols d’Antígona, germana dels dos morts, s’enfronta a les lleis dictades per Creont. Només ella vol enterrar al seu germà abandonat al camp, però paga amb una altre condemna: és enterrada viva.
Antígona es penja en la cova mortuòria on a estat portada, però Creont també paga el preu de la supèrbia. El seu fill, Hemó, enamorat d’Antígona, es suïcida, i la seva esposa, Eurídice, embogeix. Creont fa acomplir la llei, però descobreix la impotència davant el càstig diví: ell és el veritable derrotat.
L’obra és un debat polític, a l’hora que metàfisic, on l’univers d’espiritualitat i exacerbació del sentit d’Antígona s’enfronta a la voluntat del dictador, a través d’un diàleg constant entre les posicions enfrontades de la màrtir Antígona i el tirà Creont, que no només està irritat per la desobediència de la rebel sinó perquè es tracta d’una dona que es fica als dictats polítics dels homes.
La llei és rigorosament qüestionada, en el text de Sòfocles, on es critica la absurda i cruel legislació militarista que condemna al indefens. L’oposició entre la norma inflexible i escrita i l’ètica íntima, troba en aquest tipus d’obres un camp de cultiu.
El nou amo de Tebas, Creont, oncle dels dos germans, ordena que el cadàver del cap de l'exercit derrotat, Polínice, quedi sense enterrar, i en canvi es facin els honors al cadàver de Eteocles.
Tant sols d’Antígona, germana dels dos morts, s’enfronta a les lleis dictades per Creont. Només ella vol enterrar al seu germà abandonat al camp, però paga amb una altre condemna: és enterrada viva.
Antígona es penja en la cova mortuòria on a estat portada, però Creont també paga el preu de la supèrbia. El seu fill, Hemó, enamorat d’Antígona, es suïcida, i la seva esposa, Eurídice, embogeix. Creont fa acomplir la llei, però descobreix la impotència davant el càstig diví: ell és el veritable derrotat.
L’obra és un debat polític, a l’hora que metàfisic, on l’univers d’espiritualitat i exacerbació del sentit d’Antígona s’enfronta a la voluntat del dictador, a través d’un diàleg constant entre les posicions enfrontades de la màrtir Antígona i el tirà Creont, que no només està irritat per la desobediència de la rebel sinó perquè es tracta d’una dona que es fica als dictats polítics dels homes.
La llei és rigorosament qüestionada, en el text de Sòfocles, on es critica la absurda i cruel legislació militarista que condemna al indefens. L’oposició entre la norma inflexible i escrita i l’ètica íntima, troba en aquest tipus d’obres un camp de cultiu.
